Us passo dos testimonis directes del que va passar a Riazor. Són de la Penya Almogàvers (Barcelona).
Minut 17'14", molts dels culers presents a Riazor cantem "INDEPENDÈNCIA", posteriorment "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS"❗
Darrera meu una senyora comença a queixar-se que no pot veure el partit de manera no gaire educada i força vehement.
Jo, un punt exaltat, li recrimino que perquè no s'havia queixat abans i que si el problema el tenia amb els càntics en defensa de la nostra terra, cap insult.
Continuem animant al nostre equip quan acte seguit 6 o 7 Policies Nacionals venen cap a mi, m'agafen pel coll amb molta força i agressivitat, em porten per la boca de l'estadi escales avall, el tracte és del tot intimidatori i vexatori, sembla que gaudeixen del moment, m'acorralen contra la paret i jo acte seguit i fruit de la impotència i de la ràbia trenco a plorar.
Mil imatges se'm passen pel cap, la contundència policial de l'1O, la meva família, els centenars de càrrecs públics amenaçats, els presos i exiliats polítics...no puc contenir les llàgrimes!
Tot seguit i encara acorralat per la Policia Nacional, veig que la senyora amb la que havíem tingut la discussió ve cap al lloc on estic, i puc escoltar com diu que "no hay para tanto para que le hagais eso", un dels policies m'acusa d'haver fet plorar i fins i tot amenaçar a un nen que probablement era el fill d'aquesta senyora.
L'intento abraçar i transmetre-li tot el meu afecte i una altra vegada amb molta contundència i molt males maneres m'aparten i m'allunyen del nen...
Ploro desconsoladament com si no hi hagués un demà, mai no he sentit més ràbia i impotència...
Em prenen les dades, m'acusen entre d'altres fets punibles d'haver amenaçat a un menor i em fan fora de l'estadi, una vegada més amb tota la agressivitat amb la que han actuat en tot moment.
Primer de tot, vull agrair totes les mostres de suport rebudes, tant aquí, a A Coruña, com dels qui sou a Catalunya, no sabeu lo important que van ser totes i cadascuna de les abraçades i les paraules d'ànims, em van arribar a l'ànima i al fons més profund del meu cor.
També vull mostrar tot el meu suport i escalf als companys als qui posterior a la meva detenció van patir i rebre el mateix tracte que jo per part de la Policia Nacional.
Els qui em coneixeu sabeu com sóc, apassionat però del tot pacífic, no crec en la violència ni verbal, ni molt menys física.
Ahir van cometre un abús d'autoritat amb mi, un més de tots els que estem patint, ens volen sotmesos, subordinats a la seva llei autoritària i repressiva.
No ens podem deixar atemorir, no ens podem deixar vèncer, ahir vaig ser jo com ho podia haver estat qualsevol de vosaltres, no podem permetre que ens humiliïn.
Felicitats a tots/es per la Lliga!
ENS VOLEN DE GENOLLS, ENS TROBARAN DIGNES, SERENS I DEMPEUS❗
La segona:
#Llibertat 🎗
Descans del partit a Riazor, surto de la boca per anar al lavabo, quan m’estava dirigint em venen dos nacionals un per banda i em tiren contra la paret, em quedo impactat del que estic vivint.
Em demanen a crits el DNI i entrada. Intento esbrinar perquè però no hi ha manera, repeteixen vàries vegades "te se ha acabado el partido (sic)"
M’esgarren l’entrada a la cara, i agafat com un delinqüent em tiren a fora del camp.
Em quedo impactat i penso, el mateix nacional que ha agafat al meu company de la bufanda i l’ha expulsat per cridar llibertat, m’acaba d’expulsar a mi.
Siguem forts i units en contra de la repressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada