Després de molta feina feta, va venir la sort en el sorteig, a més a més es va aconseguir que l'agència oficial del club fes sortir un avió des de Girona, el preu? gens econòmic, però ja se sap.
Vam agrupar un parell d'empordanesos més, i cap a Londres s'ha dit. El problema, molts socis de la secció es van quedar sense desplaçament, ja que el club no ens va facilitar cap entrada com a grup d'animació.
A Londres amb puntualitat (sense precedents), tot el dia gaudint de la ciutat i l'ambient, que com ja és habitual a les finals només era blaugrana. El Big Ben, Westmister, el parlament, Downing street, Tate Britain, dinar a Linchester Square, Trafalgar Square, el Palau de Buckingham i com no el mític estadi de Wembley.
Després del tour, va començar a ploure, i fet a Wembley un parell d'horetes abans del partit, a menjar, dormir i agafar forces per no parar d'animar durant els 90 minuts. l'Estadi? Impressionant, escales mecàniques per tot arreu, labavos per parar un tren (i a sobre nets), restaurants sense cues... es a dir, com estar en un complex hoteler de 5 estrelles.
Del partit, poc o molt a dir, repàs futbolístic dels nois de la Masia i del Messies, 3 a 1 (que podrien haver estat més, i cap a Catalunya amb la quarta. Només queda una pregunta a fer. ¿POR QUÉ?
 |
Setmanari EMPORDÀ
|
 |
| Setmanari HORA NOVA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada