Tot i la dificultat per tenir entrades, un total de nou membres de la secció, molts d'ells sense entrada, es van desplaçar fins a València per seguir en directe la final de la Copa del Rei davant del etern rival. El partit en sí més del mateix, un equip intentant jugar a futbol, i un altre intentant que ningú hi jugués. I com la vida mateixa, a vegades el futbol no és just, i aquells que es dediquen a practicar l'anti-futbol, els que posen excuses de calendaris, àrbitres, conspira
cions, dopatges .... es van endur la copa després de fer infinites entrades sense sanció, protestar i amenaçar públicament al col·legiat, i evitar que es disputessin els últims minuts.En resum, guia pràctica de com un equip inferior en tots els aspectes i sense honor, també pot guanyar.
La copa veient on la portaven, veient el que li esperava, va mirar al horitzó
i al no veure el mar, ni els Pirineus, ni la sagrada família, ni tantes i tantes altres belleses,
i veure només ronceros, ramos, pepes i cavernes mediàtiques, va suspirar amb el cor ple tristesa i enyor de temps millors,
i al no veure el mar, ni els Pirineus, ni la sagrada família, ni tantes i tantes altres belleses,
i veure només ronceros, ramos, pepes i cavernes mediàtiques, va suspirar amb el cor ple tristesa i enyor de temps millors,
va decidir suïcidar-se. Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada