Ja tenim la loteria de Nadal.

Supercopa d'Europa 2009.

Una altra capital europea es va rendir a la invasió pacífica de l'exèrcit blaugrana, una vintena llarga d'Almogàvers empordanesos ens vam unir als 6000 barcelonistes desplaçats fins a la capital del principat de Mònaco.

En total tres autocars d'Almogàvers (Osona, Barcelona,Garrotxins i Empordanesos) més diferents socis que s'hi van desplaçar en vehicle particular, vam presenciar en directe el que ha estat el cinquè títol de l'any 2009, ja tenim una altre Barça de les CINC COPES.
Tots els socis vam poder gaudir de la magnífica ciutat (Montecarlo, Casino, Palu Grimaldi...) i patir l'infumable gastronomia monegasca.A més a més de la copa, de Mònaco vam tornar amb una magnífic central anomenat Cigrinski (o similar).
El Barça de les cinc copes va tornar a néixer , després d'un partit maratonià a Mònaco. Messi i Pedro van resoldre en l'últim sospir una final amb molta fricció. El Barça obté el segon títol del curs i la tercera supercopa de la història.

Les Dades de la Final:
BARÇA: Valdès; Alves, Piqué, Puyol, Abidal; Touré (Sergio Busquets, 101'), Xavi, Keita, Messi, Henry (Bojan, 97'), i Ibrahimovic (Pedro, 79')..
XAKHTAR: Pyatov,Srna, Kucher, Chygrynskiy, Rat; Gai, (Kobin, min. 78), Hübschman, Ilsinho, Willian (Aghahowa, 93'); Fernandinho (Jadson, min. 77) i Luiz Adriano.
GOLS: 1-0 (115') Pedro
ÀRBITRE: Franck De Bleeckere.
T.G.: Ilsinho (min. 54), Srna (min. 64), Kucher (min. 89), Messi (min. 89) i Pedro (min. 108).

Supercopa d'Espanya 2009.

El primer títol de la temporada, i el quart de l'any 2009 ja està aquí, i com sempre l'Empordà estava present a les grades del Camp Nou.

El Barça ja és tetracampió en el 2009. Va superar amb autoritat un Athletic ple de suplents i molt fluix. El campió no va donar cap opció al rival. Contagiat per un públic entregat, va arrodonir una primera part magnífica que només Gorka va ser capaç de deixar en empat a zero. En la segona meitat, en canvi, els de Guardiola van resultar imparables. En el retorn de l'equip a l'estadi en competició oficial, la graderia va tornar a cantar «campions, campions», la música repetitiva de la felicitat blaugrana.

Les dades del partit:

BARÇA: Valdés, Alves, Puyol, Piqué (Pedro 76'), Maxwell, Xavi, Touré, Keita, Messi, Ibrahimovic (Bojan 71') i Henry (Busquets 75').
ATHLETIC: Gorka, Iraola, Ustaritz, Etxebarria, Koikili, David López (Iturraspe 60'), Orbaiz, Gurpegui, Gabilondo, Etxeberria (Toquero 56') i Díaz de Cerio (Vélez 46').
GOLS: 1-0 (50') Messi. 2-0 (68') Messi. 3-0 (72') Bojan.
ÀRBITRE:Velasco Carballo.
Targetes grogues: X. Etxeberria (16'), Puyol (21'), Touré (34'), David López (44'), Toquero (63'), Ustaritz (68') i Xavi (77').

ROMA 2009, Man.United Vs. F.C.Barcelona

Resum en Català del partit.

Celebració del Triplet,"Viva la Vida"

Ressò mediàtic

Londres, París, ROMA...

El triplet ja és aquí, el 27 de Maig el Barça va aconseguir la seva tercera Champions League, i a més a més tancava la millor temporada de la història, en la qual ha guanyat la Copa, la Lliga i la Champions League.

L'aventura va confirmar el fet que els membres de la penya som afortunats, el sorteig ens va tornar a donar sort i sis empordanesos ens vam desplaçar fins a la ciutat eterna. El dimecres a la una sortim de Figueres, i després més de 6 hores de retard al Prat (visca el RACC), finalment a les 12 ja rodàvem per Roma, vam visitar la Piazza Bernini, Piazza Espanya, Fontana de Trevi, Colosseo, Arc de Constantí, zona UEFA.... després a dinar al Vaticà, un dinar de germanor amb dos membres de la penya Barcelonista de Lidl (França)... un "gelato", unes fotos i una petita "patejada" de 4 quilòmetres fins a l'Estadio Olimpico.

Un cop a l'estadi, visita de rigor a la zona Barça i cap a dins, semblava que estàvem a la llotga, en Sandro Rosell dos files davant nostre, tot el primer equip del Barça de bàsquet (Yliasova, Grimau, Navarro, Barret, Trias, Fran Vazquez, Santiago, Basile, Lakovic....) al darrera, els germans Salinas, en Pitu Abril, Xavi Torres.... Kluivert, Jorge Lorenzo (pste).... al voltant. I comença el partit, dos sustets del xulet del C.Ronaldo i golàs de ETO'O.

A la segona part un Valdés inmens, un Pujol anul·lant al xulet, Xavi magnífic, Iniesta (lesionat) immillorable, i com no el segon de Messi i de cap.
Apa 2 a 0 i cap a Catalunya amb la tercera, pont aeri fins a Barcelona (per cert a l'aeroport ens vam trobar al pepe montilla i companyia) i a les 6 arribàvem a Figueres, 48 hores sense dormir,
però amb un somriure d'orella a orella.

25ena COPA, VALÈNCIA 2009.

Una altra vegada a València, campions de la 25 copa del Borbó, set Almogàvers Alt Empordanesos vam tenir la sort d'assistir a la Final de la Copa del Borbó que es va celebrar a la ciutat de València el dia 13 de Maig del 2009.

A les 06:00 hores sortíem de Figueres amb la furgoneta oficial de la secció, paradeta a Barcelona (Camp Nou) i tots a l'autocar per anar a València.

Unes quatre horetes d'autocar, amb les corresponents paradetes per fer uns refrigeris i un cop vam arribar, un parell de canyetes a la Zona Fan Barça, després seguint els consells d'un urbano, a dinar en un dels millors assadors de València, El Meson Rebeco, vam començar a dinar a les 17:00 hores, però va valer la pena, quin àpat, i a sobre fent-nos amics d'uns vizcainos, i el que és més fort, d'uns blavers en tota regla, al final ens entenien i tot (no sé si per efecte de les ampolles de Vi, Pacharan, Cava i Mistela que van anar caient), postres, cafè i cap a Mestalla falta gent.
Abans d'entrar a Mestalla uns quants refrigeris i a pixar al bar del tal "Manolo el del Bombo".......

Un cop a dins, estàvem a dalt de tot, érem els que canviàvem les bombetes, ha penjar la pancarta, una xiuladeta al himno (..i com s'ho han pres...) i a jugar. Toquero ens va fer un petit espant, però la màquina va començar a funcionar (i sense Henry, Iniesta, Abidal ni Màrquez... bé en Hleb tampoc), 4 -1 i el primer títol, uns dies més tard caurà la Lliga.

L'Empordà al Palau Blaugrana

La secció ha anat en diverses ocasions al Palau Blaugrana per seguir els partits de les diferents seccions del nostre club, molts cops els membres de la penya que s'hi han desplaçat s'han afegit als diferents grups d'animació del Palau, o bé a Sang Culè Cor Català, o bé a la Penya DRACS.

Recordar com a desplaçament més important, pel nombre de membres de la penya, un total de 12, que es va fer per la Final de la Copa d'Europa del 2004/05, en la qual després d'un intens partit, el Barça es va acabar imposant al Ciudad Real per un global de 27-28 / 29-27, remuntant d'aquesta manera, en els últims minuts i amb un Iker Romero amb el cap envenat la final a doble partit, i guanyant la setena Copa d'Europa del Club.

La secció també ha assistit a partits de les seccions de Bàsquet, Hoquei Patins i Futbol Sala.

Eventualment la Secció també ha assistit a partits dels filials barcelonistes al Mini Estadi, i a partits de les diferents seccions del club a les comarques Gironines, Barça-Girona, Barça-Jonquerenc, Barça-U.E.Figueres...

F.C.BARCELONA Vs Reial Madrid

El passat dissabte 13 de Desembre, sota una intensa pluja, i a les 22:oo hores, va començar un intens partit, que va acabar amb el resultat de 2 a 0.
Els Gols van arribar al final de la segona part, i van ser obra de Etoo i Messi. El Madrid va plantejar el partit al més pur estil Numància (demano perdó als aficcionats del Numància), i els seus jugadors es van dedicar, gràcies a la complicitat del col·legiat, a massacrar amb entrades i faltes a Messi.
El Barça, va mantenir el seu joc, i finalment, després d'un domini aclaparador es va acabar emportant el partit, i el més important, va deixar el Madrid a 12 punts.
Al partit i van assistir uns 8 alt empordanesos, que vam estar escalfant motors en un dels bars de la Travessera de les Corts, i que posteriorment ens vam separar per la grada de l'estadi.

MAIG DEL 2006, PARÍS...

Va ser el 17 de Maig del 2006, va ser a París, va ser al Stade de Françe, i va començar a les 20:45 hores.

Tot va començar unes setmanes abans, quant després d'unes quantes hores de cua a l'oficina del RACC de Figueres, vam aconseguir les preuades entrades. El 17, dos horetes de cotxe fins al Prat, a l'avió, i en un tres i no res ja estàvem a París.

Realment ,matinar va valer la pena, ja que vam tenir tot el matí per fer turisme per la ciutat.

El món és un mocador, i prova d'això es que ens vam anar trobant tot de figuerencs i empordanesos per la ciutat, i vam arribar a formar un grup d'una quinzena de persones, i al migdia tots a dinar.

Després de dinar, a pair-lo voltant pels Camps de Mart, on hi havia una gran concentració d'aficionats del Barça als peus de la torre Eifel, allò semblava Canaletes, càntics, petards, bengales....

Un cop paït el dinar, al metro i cap a l'estadi, l'eufòria anava augmentant, i un cop vam arribar als voltant de l'estadi la festa era increïble, l'ambient que crea la gent del Barça als desplaçaments és inigualable, d'aquesta manera si que val la pena anar a finals, els gunners no entenien res, aquests són els mateixos que converteixen el seu camp en un teatre?. L'ambient era clarament blaugrana, i París va ser conquerida per milers de catalans. La relació amb l'afició de l'Arsenal va ser molt bona, cop dins de l'estadi tots sabeu la història, una cosa si que és certa, no es va parar d'animar en cap moment, a la grada el resultat va ser culers 5 gunners 0. Pel que fa al partit, remuntada èpica, plovent, en els últims minuts, amb un gol mal anul·lat per l'arbit, el gol de l'Arsenal producte d'una falta inexistent, i com no, Belleti, Belleti, Belleti.......

..i al Bernabeu, també...

Era la temporada 1997/98, i el Barça va anar a jugar al Bernabeu, alguns integrants de la Secció es van desplaçar per veure un derbi al Santiago Bernabeu, el viatge va anar molt bé, vam compartir autocar amb membres de la Penya Barcelonista Pep Ventura, vam visitar la Penya Barcelonista de Torrejon de Ardoz on vam esmorzar, i després la de Alcalà de Henàres, on vam dinar. Amb el ventre ple vam anar cap el Bernabeu, sense cap escolta policial, i vam entrar a l'estadi on ens van ubicar a la zona del Boixos Nois. El resultat va ser de 2 a 3 a favor del Barça, amb un memorable gol als últims minuts de Giovanni, que ho va celebrar amb la mítica "botifarra".
Un cop es va acabar el partit, vam marxar sense escolta policial, fet que va provocar que alguns madridistes impotents tiressin pedres a l'autocar, trencant-ne els vidres. Un membre de la secció va patir talls a l'esquena, i vam tenir que tornar fins a Barcelona sense vidres, fent servir la pancarta de la penya per tapar les finestres, i cony, quin fred que fa als Monegros de nit.

Camp Nou.

Al Camp Nou, la Secció hi ha assistit de forma regular des del 1996, primer a la ubicació del Gol Nord, i posteriorment a la ubicació del Gol Sud.




Sempre animant, sempre col·laborant amb l'ambient de l'estadi, sempre disposats a fer mosaics, assistint a grans partits de lliga, de copa, de la Champions, al centenari del club, als partits de la selecció catalana...

Campions a Vitòria.

El 23 de Maig del 1999, el Barça es va proclamar campió de lliga al camp del Deportivo Alavés, Mendizorrotza. Guanyant per 1 a 4. Després del partit la celebració es va escampar per els diferents pubs de la zona de tavernes del casc antic de Vitòria, on com a les altres capitals del País Basc, vam ser rebuts amb gran simpatia. Les samarretes del centenari, amb la inscripció "Almogàvers Empordà" al dors, van tenir especial èxit entre els vitorians i les vitorianes.

Un altre cop Donosti.

El millor desplaçament que es pot fer en partit de lliga és a Donosti, prova d'això és que el cap de setmana del 21 de Març de 1999, un total de 7 membres de la secció es van desplaçar fins a la capital Guipuzcuana per assistir a un altre al magnífic estadi d'Anoeta.
Com sempre, l'ambient va ser espectacular. El resultat va ser de 0 a 0, i aquell any el Barça guanyaria la seva 16 lliga, la segona consecutiva de la primera era Van Gaal. La plantilla era: Josep Guardiola, Sergi Barjuán, Oscar García, Roger Garcia, Xavi Hernández, Francesc Arnau, Miquel Angel Nadal, Albert Celades, Patrick Kluivert, Michael Reiziger, Frank De Boer, Ronald De Boer, Philip Cocu, Winston Bogarde, Boudewinj Zenden, Ruud Hesp, Rivaldo, Giovanni Silva, Sonny Anderson, Abelardo Fernández, Luis Enrique Martínez, El traïdor Figo, Mauricio Pellegrino, Dragan Ciric i Samuel Okunowo.

Ara toca Bilbao

Un altre desplaçament d'aquell any va ser el que algun membre de la Secció va fer a la capital de Vizcaya, el 12 de novembre de 1997, on va poder comprobar el "bon rollo" que hi ha amb l'afició de l'Athlètic de Bilbao. A la visita a la Catedral del Futbol, San Mamés, el que menys importa és el resultat, però el Barça es va imposar amb un clar 3 a 0.

Reportatge sobre la Secció

24 Copa del Borbó

Finalment, el 29 d'Abril del 1998, el Barça va arribar a la final del que serà l'última copa del rei que ha guanyat el Barça fins el moment, la 24 Copa.
Abans de marxar cap a València, ens vam concentrar a l'hotel princesa sofia de Barcelona, on vam coincidir amb el aleshores capità del Barça de Basket, Shasha Djodevic, (foto).
L'equip entrenat per Van Gal, i que feia poc acabava de guanyar la lliga aconseguiria d'aquesta manera un "doblet" històric.

Un total de vuit membres de la Penya ens vam desplaçar en cotxe fins a València, on ja des de primera hora de la tarda, a les rodalies de l'estadi de Mestalla es va viure una gran festa Blaugrana, amb uns 35.000 aficionats. La relació amb l'afició del Mallorca va ser immillorable, només algun "blavero" del València va intentar aigualir la festa, sense resultat.
El partit va començar amb un gol matiner, al minut 6, del davanter del Mallorca Stanckovic, però Rivaldo al 65 va empatar el partit. A la prorroga tot i dos pals del Barça i que el Mallorca jugava amb 9, el resultat no es va moure. Finalment després de 16 penaltis llançats, Hesp va aturar el penalti decisiu, i el Barça es va proclamar campió.
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA !!!!
I VISCA ELS PAÏSOS CATALANS !!!!

Saragossa, un altre cop.

En aquesta ocasió el motiu del desplaçament era per una eliminatòria de la Copa del Borbó, "Copa del Rey" a les espanyes, el Barça va passar l'eliminatòria amb el Zaragossa, i va fer un pas més per plantar-se a la Final de València, final que guanyaríem, i que significarà un dels desplaçaments més nombrosos de la secció.

En aquest viatge, al ser entre setmana, el 26 de Febrer de 1998, es va tenir que compartir autocar amb els "Boixos Nois", els quals es van portar força bé amb la gent d'altres grups d'animació que els acompanyàvem.

En els moments previs de l'entrada a la Romareda, els inestimables "amics" de la penya "ligallo" ens van rebre amb una pluja de pedres i totxanes.

Primer desplaçament a DONOSTI

El cap de setmana del 11 de Gener del 1998, la secció va fer el primer desplaçament a la capital Guipuscoana, vam aprofitar per passar el cap de setmana a aquesta magnífica ciutat del País Basc, on vam ser rebuts amb gran hospitalitat.

Després de fer diverses visites turístiques i anar de "tapeo",vam anar a dormir, l'endemà un bon dinar i cap a l'estadi d'Anoeta falta gent. El partit es va disputar el diumenge 11, i el resultat va ser de 2 a 2, cal recordar que la Reial Societat anava en segona posició a la lliga, i que aquell any va quedar en tercera posició.